El president de la Generalitat, Artur Mas, va convocar eleccions anticipades al Parlament de Catalunya el dia 27 de setembre de 2015. Es repetia un escenari semblant als comicis del 2012, aquesta vegada després de la negativa del Govern d’Espanya d’autoritzar un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya. Aquest rebuig va ser l’argument esgrimit per tal que es convoquessin eleccions i també va generar que aquestes esdevinguessin un plebiscit entre els partidaris i els detractors de la independència. En aquest escenari, el treball que es presenta té diversos punts d’interès des del punt de vista de la comunicació política. El primer fa referència al marc conceptual que sobrevola el relat comunicatiu de les diferents forces polítiques i candidatures que concorren a les eleccions i que s’articula entorn de les aspiracions polítiques de Catalunya. El segon, tracta de la formació de coalicions, element que distorsiona no només el tradicional ecosistema català de partits polítics, sinó també el comunicatiu de les mateixes formacions. El tercer i últim fa referència a les estratègies comunicatives, que passaven a tenir un paper determinant a les xarxes socials. El llibre que el lector té a les mans integra diverses metodologies i perspectives de la comunicació política amb la finalitat de tenir aproximacions, des de diferents camps d’estudi de les estratègies electorals dels diferents partits. La principal conclusió a la que s’arriba és que, en definitiva, la campanya electoral de 2015 suposa una ruptura respecte a les línies dibuixades per les eleccions anteriors, ja que totes les tendències històriques desapareixen o es dilueixen a causa de la excepcionalitat del context polític.
