S'ha escrit que «ser poeta significa ser capaç de veure la bellesa... en el més humil o sublim, en el més dolç o perillós objecte del món». És el que percep Quim Español en la lleugeresa del temps, arquetip de l'elegia, però també en els temes variats que l'estimulen: dels malsons als objectes tecnològics, de l'art als drames contemporanis o a alguns referents de la literatura. Escrits amb un llenguatge natural, els poemes tenen una força inquietant i fosca. Enmig de la fugacitat, aquesta és una obra amb vocació de perdurar, perquè la bona poesia està feta de temps, però no hi està sotmesa.Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L'arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals de Barcelona 1998), 70 poemes i Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre. Al marge d'altres llibres sobre teoria de l'arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d'assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l'art.
