Enric Boluda, en una entrevista de 2009, reconeixia que “Pel que fa a la meva relació amb les arts, és evident que la poesia conserva un grau de parentiu estret amb la música. Ara bé, els meus coneixements musicals són força menors. El cinema, les seves maneres de relatar i la seva capacitat per crear icones, també m’atrau i s’escola sovint en els meus poemes.” L’entrevista, per altra banda, ens permet datar l’orígen creatiu i els inicis d’escriptura dels poemes inclosos a Nit americana, un llibre sobri i compacte, que s’ha anat elaborant i perfent, pel cap baix, al llarg d’una dècada, la qual cosa ja posa de manifest el grau d’autoexigència formal i de tot tipus que l’autor s’ha autoimposat en el lent procés d’elaboració del seu llibre.
