És un recull de narracions magnètiques, enlluernadores i depurades. Un festival de lescriptura dunnarrador en estat de gràcia. Les seves històries són un catàleg afuat de les grandeses i misèries de la societatcontemporània, sempre tensades per larc de la força literària. En una entrevista concedida al bloc de lesbiblioteques de Girona, Lluís Muntada contestava així a la pregunta de per què escrivia: Escric perquè nosabria no escriure; escric perquè necessito multiplicar o atenuar la força de la realitat, aquesta altra ficció,quotidiana; escric per esquivar-me a mi mateix i, així, autooblidar-me durant llargs períodes; escric perquèpotser no sabria fer res més (i aquesta broma no és una broma); però sobretot escric perquè em surt dedins (tot i que mestimo més expressar aquesta mateixa idea de la forma elegant amb què lexpressaSpinoza: les coses perseveren en el seu ésser). Veig lescriptura com un destí".
