El 1934, l'escriptor francès Georges Bernanos (1888-1948) arriba a Mallorca fugint de les seves penúries econòmiques. Monàrquic, conservador i catòlic intransigent, en esclatar la Guerra Civil el juliol de 1936 es posiciona inicialment amb el bàndol franquista. Poc després, la brutalitat de la repressió li obre els ulls i, en un gest que frega l'expiació, escriu Els grans cementiris sota la lluna, una obra excepcional sobre una barbàrie que equipara «al regne de la mort».I els cementiris, un dia, acabaren per parlar. L'obra, publicada per primera vegada a França el 1938, provocà una gran controvèrsia: s'hagueren d'esperar més de quatre dècades per a la seva traducció al català de la mà d'Antoni-Lluc Ferrer. La present edició, completament revisada, recupera les anotacions que realitzà aleshores l'historiador Josep Massot i Muntaner, qui afirmava que el llibre, «d'una fidelitat absoluta», posseïa «les claus de la repressió mallorquina».
«El pamflet més important que s'ha escrit mai contra el feixisme». Hannah Arendt
«He reconegut l'olor de guerra civil, de sang i de terror que desprèn aquest llibre». Simone Weil
«Aquest text serà considerat un document capaç de salvar l'honor dels intel·lectuals europeus en temps foscos». Wolfgang Matz
