Durant el regnat de Ferran i Isabel, els Reis Catòlics, hi havia al Regne de Valencia la població musulmana més nombrosa de tota l'Espanya cristiana. Al llarg d'un període d'agitació, en el qual es va establir la Inquisició, que va veure l'expulsió dels jueus, la conquista de Granada i la conversió forçada dels musulmans de Granada i Castella, la coexistència cristiano-musulmana fou a València relativament estable. Per tal d'explicar aquesta paradoxa, Mark Meyerson ha portat a terme una exhaustiva recerca d'arxiu i ha elaborat la primera anàlisi en profunditat de la política de Ferran i Isabel tant envers els jueus com envers els musulmans. Les seues conclusions, certament polèmiques, posen en qüestió idees fins ara acceptades pel que fa a la política de la Monarquia sobre les minories.
Meyerson assenyala que la clau de la persistència de la coexistència cristiano-musulmana a València rau en les diferències, fins ara no estudiades, entre ambdós monarques al voltant de qüestions religioses. Demostra que Ferran d' Aragó va protegir i fomentar activament el creixement i la prosperitat de les comunitats musulmanes als seus regnes, en fort contrast amb la política menada per Isabel a Castella, i malgrat el fet que ell mateix s'enfrontava en guerra amb els musulmans en tota l'àrea mediterrània. L'actitud del rei es basava en la tradició i en l'atenció a les realitats econòmiques del seu regne. Tanmateix, com també mostra Meyerson, la unió d'Aragó i Castella i la conquista de Granada varen conduir a la fi a la desfeta de la política de Ferran i varen tenir així un fort impacte negatiu sobre les tradicions socials i religioses dels pobles de la Corona d' Aragó.
A més d'un estudi sobre la política de minories dels Reis Catòlics, Els musulmans de València és una anàlisi exemplar de la vida econòmica dels musulmans valencians, de l'estructura social, de la complexitat institucional i comunitària d'una realitat que els va fer viure entre la coexistència i la croada. «El llibre del professor Meyerson -com escriu Robert l. Burns al pròleg a aquest volum- és un assoliment brillant ( ... ] el seu autor s'ha guanyat un lloc significatiu tant en els estudis mudèjars com sobre Ferran».
