A Els Somnis i els Atzars, publicat lany 1938, Marguerite Yourcenar explora la naturalesa de la vida onírica: hi transcriu, amb la màxima fidelitat, alguns dels seus somnis. Recrea un imaginari somiat de paisatges paral·lels construïts sobre labundància dimatges i reflexions. Amb visions desglesioles i catedrals, ruscs enigmàtics, horitzons, tots els cavalls, boires venecianes, nens moribunds, bassals lluents, cops de vent, màscares, naufragis, levitacions, ciutats mitificades i un munt de personatges, com el pare de lautora. Ofereix un mostrari de sensacions que són un reflex del que es projecta en linvisible del son, dallò que probablement oblidem en despertar. Yourcenar no es deixa travessar pel somni, no sentrega al seu dictat sinó que tria el camí de la reconstitució i reprèn activament el que hi ha passat. Traça el mapa duna veritable poètica dels somnis: una mena de flaix sensorial. «El dorment reuneix imatges com el poeta reuneix paraules
». Yourcenar fa una crida a laliança de la memòria involuntària i la memòria voluntària, evoca la saviesa de tota la seva cultura i sospesa limponde
