Una gran novel·la iniciàtica que fa amb l’art el que El món de Sofia va fer amb la filosofia.
Cinquanta-dues setmanes és el temps que li queda a la Mona per descobrir tota la bellesa del món. Aquest és el temps que s’ha donat el seu avi, un home savi i imprevisible, per ensenyar-li, cada dimecres després de l’escola, una obra d’art, abans que ella no perdi —potser per sempre— la capacitat de veure-hi.
Junts, recorreran el Louvre, l’Orsay i el Centre Pompidou. Junts, s’admiraran, s’emocionaran i es faran preguntes, atrapats per l’espectacle d’un quadre o d’una escultura. A través de la mirada de Botticelli, Vermeer, Goya, Courbet, Claudel, Kahlo o Basquiat, la Mona descobreix el poder de l’art i coneix què vol dir el do, el dubte, la melangia o la rebel·lió, un tresor preciós que el seu avi vol que ella aprengui per sempre.
ONA-REC
El 29 de juliol de 1890 va morir a Auvers sur Oise, al nord de París, el pintor holandès Vincent van Gogh, deixant uns 900 quadres, habitualment pintats amb uns colors vivíssims i una realització frenètica, fet que transmet a l'espectador una pulsió vital molt característica, un desig intens de viure.
'Els ulls de Mona' (Empúries) és una sorprenent novel·la de l'historiador de l'art Thomas Schelesser, on la protagonista és una noia que ha de seguir un procés iniciàtic a través de 52 grans quadres, entre ells, és clar, també un de Van Gogh. Concretament 'L'església d'Auvers sur Oise'.
