Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba mai no havien vist el mar i, el generde 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultatva ser un quadern monogràfi c sobre la immensitat blava. «El mar deu ser moltgran, molt ample i molt profund». Així és com s’imaginava el mar un dels nensd’aquest poble de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar deu ser...», «Elmar deu ser...».El mestre Antoni Benaiges, que revolucionà la seva escola donant la paraula alsalumnes amb l’ajut de la impremta Freinet, els va prometre que a l’estiu aniriena Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure’l per primer cop ipoder dir: «El mar és...», «El mar és...».Però el somni d’aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedartruncats per sempre el 18 de juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil.Aquesta novel·la recull la història d’una promesa que no es va poder complir.
