Els poemes de Sandra Artigas brollen de les entranyes. Com a músic, poetessa, il·lustradora, ballarina i pedagoga, navega entre aquests mitjans. Cadascun esdevé un element de la seva escriptura, teixint una obra a la qual es pot accedir des de moltes portes. No es pot desglossar en versos: són poemes de coses sentides, que ni tan sols es poden encapsular en els límits que ofereix el llenguatge.
Ens endinsem en un trànsit colorista amb la veu i la música com a fil conductor. Viatgem des d’una protesta extravertida fins a una meditació introspectiva. Un recordatori a no alienar-se com a col·lectiu ni com a individus. Un incendi i un encens encès.
Un moment per degustar, digerir, absorbir, nodrir-se i fer espai; per no restar indiferents.
