Plançó és un pòster-poema, una plaquette, que parla d’un cos plantat que busca la identitat a contracorrent, a través del desig i el sexe. A partir de masses tipogràfiques i paraules en moviment, l’autor crea un gran poema visual per parlar de les caselles tancades a què ens hem d’enfrontar tots per encaixar i de com finalment ens fem un lloc que és únic i irrepetible. No som més que un cos que deixarà de respirar, peròmentrestant no podem evitar construir-nos aquesta identitat i descobrir aquest desig que ens diferencia dels altres.Com en altres treballs anteriors d’Eduard Escoffet, l’autor, aborda la identitat basada en el desig i l’experimentació amb el cos: el desig és al capdavall el que ens singularitza més, el que ens situa sovint fora del ramat. D’aquesta lluita entre els formats estàndards i la identitat a contracorrent és del que parla Plançó.Tal com expressa el jurat del Premi Carles H Mor a plaquettes d’escriptura subversiva format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay “es tracta d’una esplèndida obra poètica i visual que s’inscriu en la via d’experimentació literària, textual i gràfica. S’hi proposa una sintaxi espacial de caràcter visual i sonor propera a la poesia concreta, de la qual Eduard Escoffet és un dels principals experts a Catalunya”.
