Erasme de Rotterdam, la primera persona «a adquirir consciència d’europeu, el primer pacifista militant, el defensor més eloqüent de l’ideal humanístic», va ser, gràcies a la seva crítica de la teologia cristiana i de l’Església catòlica, un veritable pioner de la Reforma. Tanmateix, quan catòlics i protestants van provar de guanyar·lo a la seva causa en la disputa religiosa que enfrontava Luter i el Papa, el que probablement fou l’intel·lectual més insigne del seu temps va evitar prendre partit en el conflicte que amenaçava d’ensagnar el continent. En aquest assaig extraordinari, publicat originalment el 1934, Stefan Zweig, profundament afligit per la deriva totalitària que havia pres l’Europa del seu temps, relata la vida d’Erasme amb la simpatia d’un esperit afí, d’algú que obvia els cants de sirena dels radicalismes i aixeca la veu en els moments més convulsos precisament per reivindicar el valor de la paraula, la raó i la concòrdia.
ONA-REC
El 12 de juliol de 1536 va morir a la ciutat suïssa de Basilea el filòsof i teòleg Erasme de Rotterdam així que és obligat recomanar la lectura de la càlida i inspirada biografia escrita per Stefan Zweig 'Erasme de Rotterdam. Esplendor i decadència d’un humanista' (Quaderns Crema).
Si nosaltres hem vist néixer internet, Erasme va veure néixer la impremta, un invent que va transformar Occident gràcies al fet que qualsevol podia tenir una Bíblia a la tauleta de nit, qualsevol camperol podia tenir línia directa amb Déu i, per tant, l'autoritat de l'Església quedava en qüestió. El projecte humanista d'Erasme el va continuar Luter, el Vaticà va començar a perdre el seu poder polític i Europa va entrar en la modernitat.
