La figura de Bobby Sands és recordada tant per la seva militància a l’IRA com per la vaga de fam de 1981, que va acabar amb la seva mort, en la lluita dels republicans irlandesos per obtenir el reconeixement de presos polítics. Aquest volum es pot llegir com un testimoni històric sense filtres de la campanya de tortura massiva exercida pel govern britànic.
A través de textos com Un dia a la meva vida, els articles de Canta, alosa, la teva cançó solitària i el diari dels primers dies de vaga de fam, Sands descriu la vida a la presó de Long Kesh com una lluita per la supervivència: presoners nus, torturats, mal alimentats, aïllats i envoltats de brutícia. Aquestes condicions extremes, però, no van fer-lo defallir de la seva lluita ni de les seves aspiracions. I és segurament en aquests textos, escrits clandestinament, que hi veiem la necessitat vital de l’escriptura, la solidaritat entre presos i els petits gestos de llibertat, com observar els ocells que passaven volant pel cel.
La seva publicació en català vol posar de manifest la vigència de les seves reivindicacions i el llegat d’una lluita que va transformar la memòria política d’Irlanda. Com tants altres textos escrits des de la presó, aquestes pàgines treuen a la llum la cara més brutal de la repressió i la convicció de qui sabia que la seva lluita continuava viva en els altres.
