«Un tresor que cal tenir, llegir i rellegir sovint».
Abans, quan sentia parlar sobre la importància de coneixe's un mateix, no entenia res. Pensava: «Si fa trenta anys que vius amb tu, es pot saber què et queda per conèixer? Què és el que encara no saps? De debò hi ha res que t'agafi per sorpresa?».
En el nostre dia a dia, tenim milers de sentiments, persones, ferides, situacions... que ens generen malestar. Identificar-los i saber distingir els que podem canviar dels que no és molt important per deixar de fer-nos les preguntes de sempre: per què em noto tan sensible?, per què sempre estic a la defensiva?, per què sento ansietat?, què és el que em passa?
Així doncs, estimada, hem de parlar. Ara ens aturarem un moment per coneixe'ns, corregir-nos, acceptar-nos, perdonar-nos... I, sobretot, per engegar a la merda el que calgui. A veure si així podem començar a estimar-nos tant com ens mereixem, que ja toca.
