La Paraula com a guia i refugi perquè a vegades, fins i tot enmig de la foscor, pot il·luminar.
La Paraula com a guia i refugi per a qui ha patit una pèrdua. Una guia també per a qui busca comprendre com el dolor pot donar pas a una forma nova d’esperança.
Un acompanyament per a qui ha patit una pèrdua, però també per a qui busca comprendre com el dolor pot donar pas a una forma nova d’esperança. El dolor no se supera, es transforma. I en aquest procés, la paraula pot ser refugi, guia i companyia.
Francesc Torralba continua el camí iniciat després de la mort del seu fill, sobre la qual ja va reflexionar en la seva anterior obra, “No hi ha paraules“ . Si aquell primer text sorgia de l’impacte i el silenci, aquest neix d’una paraula serena, reposada i en la profunditat interior.
Des de la seva doble mirada com a teòleg i com a pare, l’autor ens ofereix una reflexió íntima sobre com el dol, viscut sense evasions, pot convertir-se en una cerca de sentit. Alhora, la Paraula també pot convertir-se en una forma diferent de guia, pau i consol.
Lluny de donar respostes tancades, comparteix una experiència. Com una cosa tan profundament humana com el dolor pot transformar-se en camí, aprenentatge, fins i tot, llum. Per a Francesc Torralba, la teologia és precisament això. És l’art de posar paraules al misteri que som i que travessem.
