"Estranya sort, el bell llibre de Raimon Àvila que el lector té a les mans, ens parla de l’experiència transcendental de l’amor i de la ferida. (Perquè molt sovint la ferida sembla la signatura de l’obra de l’amor.) Però, per damunt d’això, per sobre d’aquesta geografia temàtica, el llibre reflecteix amb una sensibilitat exquisida l’obra del pas del temps. Tot el llibre de Raimon Àvila m'ha produït pau. No sé si es pot considerar que les seves paraules són portadores d’esperança, però, com a mínim, alleugen el dolor de viure en plenitud de la consciència. Benvinguda poesia, que, amb la seva bella fesomia, ens fa més lleus els pensaments i les tribulacions!" (Del pròleg de Jordi Llavina)
Els poemes d’aquestes pàgines neixen d’impulsos que porten a imatges, d’imatges que porten a paraules, de paraules que porten a melodies, de melodies que generen càntics irrenunciables.
Jordi Llavina: "Hi ha molta gent que no llegeix poesia, però si els fas llegir els versos d'aquest llibre, necessàriament i naturalment una esgarrifança els ha de recórrer l’espinada. Perquè són versos que confessen bellament una veritat. ¿De què ens ha de servir, si no, la poesia?"
