La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923) constitueixen els dos darrers poemaris que Joan Salvat-Papasseit publicà en vida. Proletari i autodidacte, en el seu anhel de regenerar la societat catalana del seu temps, el seduïren les formes de les primeres avantguardes com un instrument de provocació i de ruptura dels models de la societat que criticava, per bé que, paradoxalment, va entrar en el món de les nostres lletres quan es relacionà amb els prohoms de l'establishment noucentista.