Dones en temps de guerra
«So de sirenes. Quan el vaig sentir estava sargint uns mitjons. La mare va començar a cridar i la veïna va picar a la porta, tot alhora. Vaig mirar per la finestra i vaig veure un home que corria Torrent de l’Olla avall i cridava “Tothom al refugi!” Havia arribat el moment. Calia pensar a poc a poc i de pressa, tot alhora.»
Gràcia, 1938. Els homes són al front o amagats, les dones romanen a casa. Els udols de la sirena alertant dels bombardejos obliguen la Teresina, que té dotze anys, la seva mare Rufina i la veïna Rosalia a amagar-se en un refugi. En passar l’ensurt, l’edifici on viuen ha quedat derruït.
Tot el barri n’ha quedat afectat. Abans de la guerra, eren una família menestral amb les seves alegries i tristeses. Ara, però, només han de pensar a sobreviure. Quan tot hagi passat, ja tindrà temps d’explicar-li a la seva filla on és son pare i tota la resta de secrets familiars.
