Cap tradició filosòfica que valgui la pena no és homogènia ni unidireccional. La cultura catalana del primer terç del segle XX va ser un exponent pletòric d'aquest mercat de Calaf que caracteritza la vida humana i un dels seus més destacats protagonistes va ser Francesc Pujols, entusiasta de la música de Wagner i gran defensor de l'obra de Gaudí, tertulià generós, crític d'art, filòsof desconcertant, autor dramàtic, poeta, humorista i, fins i tot, inventor d'una religió. Amb un estil propi d'escriptura i de pensament, Pujols bastí una obra ferma i plena d'entusiasme que feia de contrapès indispensable a les doctrines noucentistes d'Eugeni d'Ors, d'una banda, i, de l'altra, a la filosofia que es conreava en aquell moment a les universitats. El seu estil literari fascinador i les seves idees estètiques foren decisives en la formació i en l'obra de Josep M. de Sagarra, Josep Pla i Salvador Dalí.
