Hivern humil és un dietari poètic escrit durant aquesta estació.Jo estava destrempat i el malestar m’influïa fins i tot en el meu cor. Vaig agafar fred i el cos se m’assecà. Mentrestant la poesia també es fa preguntes.MAPESPlor, sense llàgrimes, els dits sobre un mapa a la deriva.Escric dins un parèntesi de la vida, els ploms fusos, vetllant l’abisme. El quinqué acaba la seva vida. La fosca intermitent de la penombra. La poesia és la pàgina escrita a les palpentes, la intuïció dibuixada amb rastres en un escriptori de turbulències, eufemismes de paraules calcades a l’atzar.El discurs de les vísceres.FEBRERFebrer de tranquil·litatllebeig mut dens de salinaocells blaus als farallonsla lentitud del far falshoritzó amb vaixells de càrregaverni de llim de petroliel tremolor insolentles llisses a la derivaremor de llaüt anòniml’olor humil a les mans.
