Com explica Marcos Augusto al pròleg d’aquesta edició, Tota la terra no omplirà mai aquest buit és un bon exemple de literatura atrevida, una proposta narrativa que allarga la mà a una dimensió lírica i a un cert experimentalisme que aconsegueix que la història es desplegui de manera poderosa, sorprenent i emocionant. Com sota l’influx de Luigi Pirandello, i a través d’una consciència preclara sobre els engranatges narratològics, aquest llibre explica amb extrema força poètica com un escriptor malda per descriure les conseqüències d’un brutal atropellament, però tant els personatges com els fets es rebel·len constantment a ser encasellats i ofereixen les despullades, grotesques i sòrdides dimensions de la crua existència humana.
