A Passadís avall, els sentits teixeixen un descens cap al límit de laidentitat i l’existència pròpia, durant el qual els versos, carregatsde gravetat i cruesa, exploren un malestar honest i aboquen laveu poètica dins la pica, el llit, la gola i el foc. L’autor divideix l’obraen dues parts asimètriques que dialoguen entre si i representen,per una banda, l’experiència ininterrompuda de la «ineptitud deser» i, per l’altra, l’inici del procés de comprensió fet de «focs ques’apaguen sense descans».
La força simbòlica dels poemes conviu amb una gran atenció alritme, la sonoritat i la dimensió oral del vers.