La destil·lada poesia breu d’Hybrida neix d’una brillant síntesi d’emoció i pensament, de nota sensorial i indagació moral, de reminiscència i prospecció. En els haikus i tankes de l’obra conflueixen la tradició occidental, en particular la llatina amb el seu pòsit de saviesa gnòmica, i l’oriental, amb la seva delicada assumpció dels dies, de la natura, i del que és precari, imperfecte o incomplet.