"Llegir David Castillo és com travessar de nit unpont en flames: t’il·lumina i, al mateix temps, t’obligaa continuar endavant. La poesia de David Castillo éscompacta i dura, igual que ho és la terra per al vellenterramorts. No sobta que Julià Guillamon el consideri«el més jove de la generació de l’undergroundbarceloní». I ho fa al pròleg del seu segon llibre depoemes, titulat Tenebra (1994), i en aquest sentit noha canviat res.Castillo, escriptor prolífic i proteïforme —poesia,narrativa, articles, antologies, entrevistes, biografies,la novel·la en vers El llibre dels mals catalans (2010),etc.—, és un ortodox de l’heterodòxia. Imprevisible.Sempre en zig-zag, com diuen que s’ha de fugir quanet disparen." (Del pròleg de Josep M. Rodríguez).
