El llenguatge, la consciència moral i la creativitat són tres característiques de l'ésser humà que no s'haurien desenvolupat si no tingués consciència d'ell mateix, de la seva pròpia existència. Però quin és l'origen d'aquest estat, d'aquesta subjectivitat de la ment? Com va poder el cervell -que al cap i a la fi és un òrgan físic- generar emocions, sentiments, idees i el jo? El llibre d'Antonio Damasio, reconegut mundialment com una autoritat en el camp de la neurociència, llança una hipòtesi, fonamentada en investigacions del mateix autor, sobre com el cervell va passar de ser una màquina que respon a estímuls a ser un generador de la ment, i com aquesta va originar la nostra subjectivitat. Aquesta obra suggeridora ha portat el compositor Bruce Adolphe a crear una peça musical inspirada en l'evolució de la ment humana, que ha estat interpretada en directe pel multipremiat violoncel·lista Yo-Yo Ma. Amb un llenguatge clar, emotiu i sovint poètic, Damasio aborda una qüestió complexa i fonamental: quin va ser l'instant concret en què el nostre cervell va prendre consciència d'ell mateix i en va sorgir tot el que és bo i dolent de la condició humana.
