L’obra èpica de més influència en la història de la literatura, presentada ara amb tota la seva vigència, traduïda per Xavier Pàmies. Versió en prosa de Samuel Butler.
La Ilíada es va composar en vers. Va ser concebuda per serrecitada, i utilitza per tant l'hexàmetre dactílic, un tipus de versde sis peus en què s'alternen les síl·labes llargues i breus d'unamanera que confereix a la recitació un ritme característic, idealper ser acompanyat amb música.
Però han passat tres mil anys. És tan gran la distància temporal,tanta la diferència dels referents culturals entre el públic queassistia aleshores a la recitació i el lector actual dels textoshomèrics, que no té gaire sentit voler reproduir l'efecte quela Ilíada va produir en els moments propers a la seva creació.Segons va afirmar Jorge Luis Borges, una traducció és, defet, una nova obra literària. En el seu assaig Las versioneshoméricas, després d'analitzar diverses traduccions dels textoshomèrics, Borges aventura que potser la més fidel de les versionshomèriques és la que va fer Samuel Butler (1835-1902) aprincipis del segle xx.
Calpurnio s’ha encarregat de les il·lustracions de l’obra. Completa així la feina que, fruit d’una perseverant tasca de recerca i documentació, va iniciar amb l’Odissea.
