En diu Carme Cruelles, al pròleg del llibre: "Aquest poemari es basteix a sobre d'uns valors tan sublims com el pes de l'existència humana, un poemari que pretén fornir el sentit de la nostra vida i, no només això: mostrar la poesia com un instrument per sospesar i valorar el nostre exisitir, els nostres viures delirants i dubitatius sovint... Una veu extremadament càlida i a la vegada profunda que s'aparta dels malabarismes i additius innecessaris i que pretén, amb pas ferm i segur, arribar al fins de les coses, a l'arrel més profuntda, a la branca més alta... L'arbre que som és reflex del nostre existir, del nostre arrelament a la vida, de l'amor que ens fa sentir i ens fa reeixir i que ens ensenya les paraules justes i necessàries. [...] Tornem a trobar, com en L'avís de l'àngel, uns poemes sòlids que s'enganxen a la pell, perquè la poesia del Joan Callau és la d'un alquimista de la paraula".
