L’any 1862, en un antic convent de l’Horta de Sant Josep, a la ciutat de Vic, neix discretament el Col·legi Sant Miquel dels Sants. Ho fa amb l’ambició de fer-se un lloc en una ciutat on l’educació, la religió i el poder caminen estretament lligats. En aquest relat singular, però, el protagonista no és cap personatge històric, sinó la mateixa institució, que per mitjà d’una sorprenent i enginyosa personificació, pren la paraula per narrar-nos la seva biografia, des de la fundació fins a la modernitat.Amb una veu reflexiva, irònica i profundament arrelada a la memòria de la Plana, l'edifici ens confessa els seus records. A través dels seus ulls, som testimonis d’un segle i mig d’incerteses: des de l’ombra de l’expulsió dels jesuïtes i les guerres carlines fins a les revolucions i els canvis polítics que han transformat el rostre de Vic. Bisbes, alcaldes, capellans i famílies influeixen en un destí que bascula entre la tradició i la necessitat de renovació.L’Horta de Sant Josep. Memòria d’un col·legi vigatà és un viatge per la memòria col·lectiva de la Catalunya interior; una subtil barreja d'imaginació i realitat social. És, en definitiva, el retrat d'una ciutat que, sota la boira, ha sabut transformar els seus dubtes en identitat, i els seus vells casals en bressols de coneixement.
