Anys després d’aquell monument verbal anomenat Insuficiència mitral, constituït per un únic poema llarg i verbós, poema riu o poema zàping o poema deliri o poema raó, aquesta Bassa de les oques ens confirma la singularitat de Jordi Vintró, i ens reafirma en la idea que ens trobem davant d’una de les veus més importants, i més injustament ignorades, de la poesia catalana contemporània.