Relats de dos coleccionadores de llibres. Són pensadors i, a més, coneixen tots els llibres que posseeixen. Els dos han de canviar amb freqüència de residència, fugint d'alguna cosa, buscant alguna cosa, amagant-se d'alguna cosa. Cadascun d'aquests dos pensadors pertany a una època i a una diàspora. En l'època de Walter Benjamin, un llibre encara podia surar en l'aigua durant dies sense desfer-se, encara que quedés groguenc i tacat. Era un objecte fet per a durar. Les lletres gravades amb tipus, el treball de compondre els textos, lletra per lletra, formant paraules, frases, paràgrafs i per fi una pàgina. Aquesta solidesa va anar desapareixent i donant espai al que coneixem avui: la mà d'obra barata, màquines enormes imprimint milers de llibres alhora, estocs acumulats en grans magatzems, papers barats que poc duren. Va disminuir el pes, l'espessor i el valor del llibre. Les biblioteques també van encongir, igual que les nostres cases i el nostre temps per a llegir. Molts van escriure sobre l'amor a les biblioteques, a la brisa suau en fer olor un llibre nou, a la poesia de trobar una raridad en la prestatge d'una llibreria. Però ara mateix, veig poc romanticisme. L'assaig de Nathanael Araujo és un reflex viu de la falta de rigor en aquests objectes soferts des de la seva diàspora.
