Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una colben sucosa. S’hi movien apoc a poc i duien la seva casetade fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar.Un dia, un cargolet va dir al seu pare: “Quan sigui gran vull tenirla casa més gran del món.”“Quina bajanada!” va dir el pare,que era precisament el cargol més savi de tota la col.“En el pot petit hi ha la bona confitura.”I li va explicar aquesta història…Durant la seva infància, el Leo Lionni va ser un gran admiradordels animals, epecialment dels rèptils, els quals ficavaen un terrari amb parets de vidre, tot condicionat amb sorra,pedres, falgueres i molsa. D'aquesta afició sorgirien,amb el temps, relats com el del cargol que desitjava tenirla casa més cridanera de totes. Una metàfora més sobrela vida, la prudència, el sentit pràctic de les coses, la humilitati la senzillesa enfront de l'arrogància i la superficialitat.
