Per a Henry David Thoreau (1817-1862) és una evidència que hi ha lleis que són injustes. ¿No és l’esclavitud perfectament legal en determinats llocs i moments? Sovint es planteja, doncs, un conflicte entre llei i consciència: ¿estem obligats a obeir sempre la llei?, ¿hem de continuar obeint-la, en contra de la nostra consciència, a l’espera que sigui reformada d’acord amb els procediments previstos? Aquesta via raonable podria ser la idònia sempre que el govern estigués disposat a «anticipar i oferir reformes». Però ¿i quan no és així? ¿No és aleshores legítima la transgressió immediata de les lleis, almenys si és per mitjans pacífics?
Aquesta és una de les reflexions que el lector trobarà a La desobediència civil (1849), obra d’un activista, que a la vegada és escriptor i filòsof. Aquesta edició posa en les seves mans l’escrit rotund i apassionat que ha tingut un impacte polític i moral decisiu en figures com Tolstoi, Gandhi i Luther King, i, en la seva anotació, eines suficients per efectuar la lectura curosa que sens dubte Thoreau mateix desitjava per a les seves obres.
