Aquest assaig explora una relació singular que s'estén sense aturador i pren formes sempre noves a escala planetària: la relació d'enemistat. L'autor,basant-se, entre altres, en l'obra del psiquiatra i teòric de l'alliberament nacional Frantz Fanon, mostra de quina manera la guerra, a partir dels conflictes de la descolonització del segle XX, ha esdevingut el tret definidor de la nostra època. El conflicte bèl·lic —en termes de conquesta i ocupació, de guerraconvencional o de combat irregular, de terrorisme i contra-insurgència— ha marcat, i marca encara, les societats contemporànies.
Aquest estat de coses, radicalitzat a començament del segle XXI, ha propiciat, com a torna, el sorgiment de moviments emocionals que, pas a pas, duen les democràcies liberals a assumir situacions d'excepció, a emprendre accions incondicionades en escenaris llunyans, a suspendre determinades garanties tant de portes endins com de portes enfora. A consagrar, al capdavall, la dialèctica amic-enemic com a font d'inspiració i referent bàsic per a l'acció. De tot plegatse'n segueix una crisi de la democràcia que presenta perfils inèdits.
En aquest assaig brillant i d'una actualitat esclatant, l'historiador i pensador polític Achille Mbembe analitza, entre altres, les conseqüències d'aquest capgirament i els nous termes en què es planteja a hores d'ara la qüestió de les relacions entre la violència i la llei, l'excepció i la norma, l'estat de guerra, l'obsessió per la seguretat i l'aspiració imprescriptible de llibertat.
En el context d'un món que s'encongeix i que viu un procés de repoblació a gran escala com a conseqüència dels nous moviments migratoris, aquestassaig ofereix criteris innovadors per a la crítica dels nacionalismes atàvics i de la reafirrmació estèril de les fronteres dels estats. Alhora assenta les bases, mésenllà de l'humanisme clàssic, per a una política de la humanitat.
