La veu de Francesca Albanese -relatora especial de lONU sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats- avui se sent per tot el món. És la veu que clama pels drets del poble palestí, la veu que denuncia les polítiques colonialistes i genocides dIsrael davant les Nacions Unides i davant tot el sistema internacional. Amb tot, diu Albanese, «per molt apocalíptica que sigui la situació, no puc evitar sentir que, en tot el que està passant a Palestina, més enllà de la pèrdua colossal i inhumana, en certa manera shi percep un renaixement, un despertar. Com linici dun canvi dèpoca, duna transformació, duna acceleració històrica». La llum del despertar és una porta oberta a lesperança, una crida a lacció, una invitació a recuperar el poder que tenim la ciutadania, que no és cap altre que eixamplar els espais de llibertat de què disposem. Albanese ens convoca per exercir els drets que tant van costar de guanyar als qui ens van precedir, i per crear noves eines demancipació col·lectiva. «També a Palestina, probablement, després daquesta època tan fosca dapartheid i violència podrà començar un procés, un camí semblant al que avui recorre Sud-àfrica. Però si els líders de loposició no haguessin continuat creient, fins i tot en els anys més durs i des de la presó, en un futur millor, si les dones no haguessin ocupat els carrers per cridar a tothom com nera dimportant, avui aquell futur que per a elles era un somni mai no shauria fet realitat», assenyala lautora. La seva és la veu de moltíssima gent que no ha perdut lesperança, que creu en la col·laboració i en el coratge, i que mobilitza tots els seus recursos perquè la unió de totes les forces juntes pugui portar-nos a un món millor.
