El pare Traggia era una persona profundament conservadora, partidària de l’absolutisme i amb una visió teocèntrica de la societat. Reclamava una obediència resignada a les ordres de les autoritats, independentment de la justícia d’aquestes, i veia amb mals ulls que els ciutadans les qüestionassen. El 1812, en la seua estada a Mallorca, percebé una doble intriga. D’una part, dels filòsofs que posaven en perill Espanya i pretenien canviar les institucions. D’una altra, contra ell. Lamentava que a Mallorca es parlava contra sants, papes, bisbes, clergues i estats i cap autoritat reprimia i castigava els atemptats, per això va decidir exiliar-se a Malta. El seu testimoni, posa en dubte el conservadorisme i la beateria que generalment s’adjudica a la Mallorca de principi del segle xix. Una vegada més, la consulta de les fonts contradiu la història que se’ns ha volgut transmetre.
