"M'he decidit a escriure unes memòries que relliguen les meves primeres passes literàries i com a activista amb el context de l'època (...) La represa abasta un període intens en què la nostra cultura es redreçava malgrat les prohibicions (...) La nostra generació consolidava la continuïtat a través de provatures de principiant, com les revistes universitàries i llibres de versos, les úniques armes que teníem a l'abast (...) Calia fer un relleu i reconstruir xarxes, encara que fossin precàries, per fer arribar el missatge i "salvar els mots"". Del PròlegL'escriptor i historiador Albert Manent presenta a La represa les seves memòries d'un període (1946-1956) que ara es comença a valorar com a molt important en la història de Catalunya. La derrota militar de la República l'any 1939 i la victòria del franquisme van representar no sols la derogació de totes les institucions catalanes sinó també la persecució de moltíssima gent i la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Però, de mica en mica, l'instint de supervivència va dur alguns grups d'activistes a reconstruir el teixit cultural que el franquisme havia volgut destruir. Es comencen a refer les xarxes, encara que siguin precàries. És el moment en què l'exili interior comença a treure el cap més enllà de la vida clandestina. En aquestes memòries, Albert Manent mostra el paper jugat per un gran nombre de persones -des de Carles Riba fins a Dionisio Ridruejo-, passant per la seva generació, "la primera generació que no va viure amb consciència la guerra civil i que va haver de fer tot el batxillerat en castellà". Així, La represa és una contribució excepcional per conèixer un dels períodes més desconeguts de la història contemporània de Catalunya.
