Ha passat 16 anys a la presó. Ha patit el tancament, la soledat, el deteriorament del seu cos, la perdua de la seva feminitat, la impotencia, la humiliació... Dema sera el dia del seu alliberament. Que l’hi espera, fora?Avui rep un telegrama anunciant-li la mort de la seva mare. L’última persona que l’estimava, l’única que podia donar-li suport i tornar-li la confiança perduda, acaba de desapareixer. Es troba a la cel·la de les alliberades, una resclosa, aquell espai entremig, entre l’ahir i el dema, entre l’interior i l’exterior, entre l’empresonament i la llibertat. Impossible dormir. Té tanta por. Per lluitar contra l’ansietat allibera les paraules. Es desencadenen els records: el tribunal, el viatge a la presó, l’aillament, la jerarquia, les companyes, les visites dels seus fills... Sorgeixen les emocions: la culpabilitat, la impotencia, l’odi, la tendresa, els desitjos, els desencants, la resignació, els remordiments, les frustracions, les pors. Aviat tots aquells anys quedaran enrere, tancats, “en el diposit”. Aviat sera rellançada a un lloc que ja no li pertany, que ha continuat vivint sense ella, que no l’ha esperada i que, ben segur, no la necessita.
