Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de París, després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se d'una periodista que havia acusat la seva mare d'haver aplaudit l'annexió del seu país a Alemanya. L'autora d'aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de París, a un dia de distància. «"Així doncs, aquesta és la cara d'un venjador!", vaig dir-me el matí en qüestió quan, abans de posar-me en camí, em vaig mirar al mirall.» Tanmateix: «Jo no m'havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D'altra banda: n'hi havia un, un pla. Però aquest pla no era meu.» I així, la venjança desemboca en una festa, una decisió deliberada del narrador Peter Handke: a la història escrita, només hi té accés allò que existeix a la història real. I a la inversa: la història que s'esdevé només adquireix realitat si és digna de ser narrada.
Peter Handke és un clàssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. A més del Premi Nobel de Literatura 2019, va rebre el Georg Büchner, el premi més prestigiós de les lletres alemanyes. La major part de la seva obra ha estat publicada al llarg dels anys per Alianza Editorial, i ara també en català.
