Retrat de l’artista cadell de Dylan Thomas és ben bé el que augura el títol: una fotografia de la infantesa, amarada de misèries i esplendors, talment un vívid reportatge de la mà d’un grandíssim poeta capaç d’infantar miracles en els instants més banals o rocambolescos. Però, al mateix temps, aquest llibre de relats és molt més que el que promet, ja que les seves pàgines contenen moments d’epifania, anècdotes divertidíssimes, deliciosos personatges esbojarrats que enamoren i l’apassionant certesa que l’escriptura és una forma de vida. «Més tard o més d’hora, els inclouré a tots en un conte», diu un jove Thomas en un dels relats. I així va ser: el llibre que teniu a les mans és el resultat d’una promesa, d’una invocació i d’un anhel escrit amb ràbia i tendresa perquè no mori la llum. I ara aquesta promesa ens arriba en una traducció de Núria Busquet Molist que captura fidelment tot un univers que, malgrat les distàncies geogràfiques i temporals, ens és molt proper i per això ens emociona com ho fa la millor literatura.
