«Los ideales de mis antepasados persisten.»
Aquesta no és una història real, però quasi, perquè la mena de persones que protagonitzen la gran aventura que és La vida promesa van existir realment a tot Europa. Encara avui, en queden rastres al mig de la selva.
Un noi universitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir el seu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària. Un matrimoni d'obrers, tan idealista com utòpic, decideix comprar un tros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i de nou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuit anys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixant constància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa que corprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades com utòpiques d'aquells perdedors.
És el moment històric en què els carrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat, Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes. Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes... i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria ser perfecta.
Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviar el món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, però també són sempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seus ideals sempre tornen.
Potser en aquesta dramàtica història els vells ideals reneixen a través del besnet, que descobreix astorat com les seves lluites ja eren les dels seus avantpassats?
