Una nit de tempesta, un home rellegeix Pinotxo davant de la llar de foc. L’electricitat se n’ha anat i, de sobte, el protagonista sent la presència del fill que no va tenir mai. Se li apareix adult, però el reconeix i li parla com si fos real. I, així, desfilen a poc a poc els records de la seva vida: Nàpols, la infantesa, les relacions sentimentals, la paternitat, la passió pels llibres… En un punt, aquell fill perdut, aquell interlocutor impossible, pren la paraula, com una mena de mirall, en el límit entre el deliri i la conversa.
Amb aquesta novel·la, Erri De Luca ens proposa un joc literari que confirma la seva mestria narrativa i el profund alè poètic de la seva prosa. Com en el tauler de l’oca, les regles de la partida estan predeterminades i tothom sap quin és el seu destí, encara que els daus condicionen la fortuna de cada tirada, encara que la vida ens doni una darrera oportunitat de fer balanç, davant dels vius i dels morts, del que va ser i del que hem imaginat.
