'Una gran època demana grans homes. Hi ha herois desconeguts i obscurs, privats de la fama i de la glòria històriques d'un Napoleó. [...] Avui mateix podríeu trobar, pels carrers de Praga un home desendreçat que no s'adona de la importància que té per la història de la magna época moderna. [...] Si li preguntéssiu com es diu, us contestaría amb senzillesa i modèstia: 'Sóc en vejk...''. Així comença una de les novel·les més hilarants i subversives de la literatura universal: Les aventures del bon soldat vejk. Hereu de Cervantes, Rabelais, Fielding o Sterne, en la segona dècada del segle XX l'escriptor txec Jaroslav Haek va donar vida a l'entranyable i humil soldat vejk, enrolat a les files de l'exèrcit austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial. Les divertidíssimes i sorprenents aventures d'aquest simpàtic murri modern, estúpid i savi alhora, menyspreat pels estaments militars -'la comissió em va declarar oficialment idiota. Sóc un idiota oficial.', arriba a declarar el mateix vejk-, constitueixen un manifest antibel·licista de primer ordre, una proclama satírica i irreverent contra la futilitat i el sense sentit de la guerra narrada des de l'òptica d'un idiota genial.
