És en carni no en ànima,on ens van dir que esperéssim.Després d’aquell instant tan llargtambé vam cansar-nos dels àngels,del somriure intangible dels morts.Aleshores triaríem les imatges,més baixes i nostres, els sanglots,els coàguls, el llard, tots els besosque deixen confitura i més set. Quina cosano és el doblei la confusió? Al bar, de matinada,el pare feia fort: mestre, la barreja!