Referint-se a la seva pròpia experiència, i remuntant-se als seus anys de formació en la Bulgària de la censura quotidiana, de la qual escapava intel·lectualment dedicant-se a l'estudi dels aspectes més formals de la llengua i la literatura, Todorov llança una andanada contra aquells que, segons ell, posen la literatura en perill; contra aquells professors, crítics i altres persones de lletres que no veuen en la literatura altra cosa que "tècniques narratives".