"Públic d'opereta, queda't atent! Parets, marqueu límits! Terra, aguanta peus! Gent d'aquí enfront: no et retiris, no avancis! Sostre, protegeix-nos del sol i la multitud de la pluja! Temps, no corris tant! Gent de per allà, feu-nos costat! Públic d'opereta, evita'm vessar sang, estendre'm i embenar-me el cap amb tant drap com faig enfront teu en aquest instant ensangonat! Evita, públic d'opereta, que ara caigui cap careta a terra, públic d'opereta, evita que em peti el cap a terra! Evita, públic, l'opereta! Para-ho tot!"Així comença aquesta arravatadora paròdia de les convencions teatrals que, amb la seva paraula viva, plena de buits i abismes de significació, és alhora una fascinant celebració del teatre en la presència magnètica, monstruosa, captivadora, dels actors i les actrius.
