Una història dolorosa, una novel·la delicada i molt emocionant
«-Sento una veu -diu la Marí.
-Una veu -repeteix en Just, sense aixecar els ulls de la fotografia.
-Sí, una veu. Una veu que em parla.
-I què diu? -la de l'home és prima com un tel.
-Em diu que faci coses. O que no les faci. Em mana.
-Et mana -repeteix en un murmuri.
-Sí, em mana.
-Com a la Lliberata! -se la mira amb una barreja d'espant i de pietat-. Pobra Marí!»
«Espero la Marí, que és meva. Em preparo. Per a l'amor, per a l'embat. Però encara no és el temps. La meva paciència és infinita, perquè anticipo el joc i sento el plaer que ha de venir», es diu la veu que habita el cervell de la Marí des del seu naixement. En la seva nova novel·la, Maria Mercè Roca explora amb valentia i amb una extraordinària sensibilitat la difícil coexistència de la protagonista, una Marí a qui veurem créixer al llarg dels anys, amb aquesta veu seductora i alhora sinistra, decidida a fer-se obeir i estimar. Una història dolorosa i molt emocionant, escrita amb el talent extraordinari d'una de les grans autores catalanes.
