Al seu primer llibre, Ombres sota un cel radiant (Girona, CCG Edicions, 2009), Mercè Ettinghausen relata la seva vida durant la guerra, primer a Barcelona i després a la Bisbal d’Empordà, el viatge a peu que va fer d’amagat amb el seu avi bisbalenc a través del Pirineu fins a Serrallonga, i la seva estada, com a nena exiliada, a la França ocupada pels nazis a la Segona Guerra Mundial. Ara, amb Mitja vida a Anglaterra, la Mercè completa la seva autobiografia, explicant com la decisió d’anar a fer un curs d’anglès de sis mesos a Anglaterra, en plena dècada del 1950, es va convertir en una estada de quaranta-cinc anys. Una estada en una Anglaterra que, quan ella hi va arribar, tot just emergia de les destrosses i vicissituds de la guerra i que, malgrat això, presentava uns contrastos sobtats amb l’Espanya franquista. Una estada que, per sort o per destí, al llarg dels anys li va oferir un seguit d’oportunitats per conèixer i apreciar, des de dins, molts aspectes de la vida anglesa.
