De caire molt divers, els escrits de Gaziel d’aquest volum, datats entre 1927 i 1963, no havien vist mai la llum. Alguns, per culpa de la censura; altres, per no haver-se escaigut probablement l’avinentesa de publicar-los, i uns altres, encara, per voluntat de l’escriptor mateix.S’hi troben articles nonats, fragments d’obres, apunts d’un viatge a Itàlia, l’esquema d’una novel·la o —més extensos— dues cronologies autobiogràfiques —embrió del llibre de memòries Tots els camins duen a Roma, amb informacions desconegudes— i tres reculls d’anotacions sobre lectures, dos d’epistolaris (el de Prosper Mérimée i l’intercanviat entre André Gide i Paul Valéry) i un tercer, miscel·lani, d’obres molt diverses —amb acusat predomini de la literatura francesa i d’assaigs històrics—, comentaris, tots plegats, plens de substanciosos judicis literaris, ideològics i polítics. En conjunt, els textos inèdits aquí rescatats, de gran valor intrínsec, constitueixen una aportació de primer ordre al millor coneixement d’un escriptor excepcional.
