El llibre d’una ciutat escrit per un nadiu estarà sempre emparentat amb les memòries; no en va l’autor va passar la infància en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a Berlín. I si ara es posa en camí i passeja per la ciutat, no coneix l’impressionisme exaltat amb què el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara més, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per Berlín és un eco del que la ciutat va explicar a l’infant d’altres temps. Un llibre èpic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sinó la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, sí cap a un passat que encara pot ser més fascinant per tal com no és tan sols el propi de l’autor, el privat. En l’asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonància sorprenent. (Walter Benjamin)
ONA-REC
El 26 de juny de 1963, el president Kennedy va fer a Berlín el discurs en el que va afirmar apassionadament 'Ich bin ain Berliner'. Va ser una mostra de suport enorme pels ciutadans de Berlín oest, que vivien encerclats per un mur que Moscou havia decidit aixecar dos anys abans.
L'escriptor alemany Franz Hessel no va arribar a veure la divisió de Berlín, ni la seva destrucció al final de la guerra perquè va morir a França el 1941, quan fugia dels nazis. Hessel, però, ens va deixar una lluminosa i immortal descripció de l'antiga capital prussiana, tal i com era en els anys vint, quan enlluernava més que París o Nova York. Viatgeu a 'Passejades per Berlín' (Lleonard Muntaner).
