“En la fondària de la consciència del poble ara només hi creuen els que venen de vacances, la gent del lloc mira la tele. No perquè estiguin esgotats, no perquè tinguem una vida tan i tan dura, que al final no passem gana, sinó per emplenar el forat, per fer alguna cosa.”Rússia, segle XXI: els personatges d’aquests contes hi viuen i saben que no hi ha sortida, que la vida passarà allà, en aquell país que practica el més lamentable dels cultes, el banditisme erigit en virtut. Són espectadors atrapats en la història. Però ningú no els privarà de tenir vida moral, ni sentit estètic, ni fantasia. ¿Què pensen, què somien els humans quan ja no hi ha res a fer?”Pedra, paper, estisores s’ha traduït a dotze llengües i ha consagrat Óssipov com un dels autors de més tremp literari i polític de les lletres russes contemporànies.
